La Conca amb nom de DONES

Amb motiu del 8 de març, des de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena hem volgut impulsar una acció de visibilització dels sabers femenins i de recuperació de memòria històrica de les dones. 

La vols conèixer?

Sabries dir-nos carrers amb noms de dones? I si te'ls demanem de dones que no siguin santes o verges? 

Als municipis de la Mancomunitat de la Conca d'Òdena hi ha alguns (encara pocs) carrers amb nomes de dones.

1. Saps qui van ser aquestes dones i quines van ser les seves principals aportacions?
2. Saps que existeix una aplicació de l'Institut Català de les dones que visibilitza carrers amb noms de dones? Clica aquí per conèixer-la.
3. Saps d'algun carrer amb nom de dona que no hi surti? Comenta'ns-ho i l'afegirem!

Coneix la Conca de dones:

1. JOSEFINA RIGOLFAS. (decès 3 de març de 2014 amb 69 anys). Pianista i professora de l'Escola Municipal de Música d'Igualada.
   1. Presència i consolidació de dones en l’àmbit professional musical.
   2. Transmissió cultural i educativa a noves generacions, contribuint a la normalització del lideratge femení en la docència artística.
2. MONTSERRAT ROIG: (Barcelona, 13 de juny de 1946 - Barcelona, 10 de novembre de 1991). Escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics pels que va rebre diversos premis.
   1. Defensa activa dels drets de les dones durant la Transició.
   2. Incorporació de la mirada femenina a la narrativa i al periodisme.
   3. Denúncia del silenci històric imposat a les dones.
   4. Visibilització de la memòria col·lectiva femenina.
3. PAQUITA MADRIGUERA: (Igualada, 1900 – Montevideo 1965). Música i professora de música. Als 3 anys va començar a estudiar música.
   1. Trencament de rols de gènere en la música.
   2. Exemple de dona artista amb projecció internacional en un període amb poques oportunitats per a les dones.
4. CARME VERDAGUER: (Llagostera 1861 – ?). Igualadina d’adopció, va ser professora superior i sòcia de l'Acadèmia de taquigrafia i literatura de l'Acadèmies de Ciències.
   1. Accés i presència femenina en institucions acadèmiques.
   2. Defensa del coneixement i l’educació com a eina d’emancipació femenina.
5. MARIA TRULLS I ALGUÉ (Prats de Lluçanès, 1861 – Igualada 1933). Pensadora i escriptora catalana, que va viure els processos de canvis polítics i socials de finals del segle XIX i principis del segle XX i fou, ella mateixa, un exemple de superació.
   1. Dona intel·lectual en un espai reservat majoritàriament als homes.
   2. Exemple de superació i participació en el debat social i cultural del seu temps.
6. ROSALINA POCH I FERRER: (Catalunya, 1897-1985). Correctora. Va ser la primera correctora professional de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), a partir de 1932. Va exercir també com a professora de català per correspondència i es va dedicar a la traducció i a la correcció de textos, contribuint a la normalització del català.
   1. Accés pioner de les dones a la professionalització lingüística.
   2. Contribució a la normalització del català, clau per a la cultura i l’educació.
   3. Exercici d’una professió qualificada en un entorn institucional.
7. MARGARIDA XIRGU: (Molins de Rei 1888 – Montevideo 1969). Actriu catalanouruguaiana. El 1906 va debutar al Teatre Romea de Barcelona. El 1914 marxa a Madrid, on treballà al Teatre Espanyol, interpretant obres de Valle-Inclán, George Bernard Shaw, Gabriele d'Annunzio i Federico García Lorca.
   1. Independència artística i empresarial.
   2. Defensa d’autors moderns i crítics.
   3. Reivindicació de personatges femenins complexos i protagonistes.
   4. Exili i resistència cultural davant el franquisme.
8. MARIA AURELIA CAPMANY I FARNÉS: (Barcelona 1918 - Barcelona 1991). Novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista.
   1. Una de les figures cabdals del feminisme català contemporani.
   2. Assaig feminista (com La dona a Catalunya).
   3. Activisme polític i cultural antifranquista.
   4. Defensa de la igualtat legal i social.
   5. Reflexió crítica sobre el paper de la dona a la societat.
9. ROSA SENSAT I VILÀ: (El Masnou 1873 - Barcelona 1961). Mestra que contribuí al desenvolupament de l'escola pública catalana durant el primer terç del segle XX.
   1. Mestra i renovadora pedagògica.
   2. Defensa de l’educació pública i de qualitat per a nenes i nens.
   3. Impuls de la formació femenina.
   4. Professionalització del magisteri femení.
10. CATERINA ALBERT: (l'Escala 1869 - l'Escala 1966). Escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.
    1. Denúncia de l’opressió femenina a Solitud.
    2. Crítica als rols tradicionals.
    3. Ús de pseudònim masculí per poder publicar amb llibertat.
11. NATIVITAT YARZA: (Valladolid, 24 de desembre de 1872 – Tolosa 1960). Primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 a Bellprat. Mestra a Sta. Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Igualada. Finalment, el juny de 1930, va ser nomenada mestra en propietat de l'escola de Bellprat. A l'estiu del 1934 es traslladà a la plaça de mestra a la Pobla de Claramunt, localitat on va residir fins a l'inici de la guerra civil.
    1. Primera alcaldessa democràtica de Catalunya i Espanya.
    2. Trencament directe del sostre de vidre polític.
    3. Defensa de l’educació pública.
    4. Participació activa en la política republicana.
12. MARIE CURIE: (Varsòvia 1867 – París 1934) Física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions. L'any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l'aïllament del radi pur. Va ser la primera a emprar el terme radioactivitat.
    1. Científica pionera i doble Premi Nobel.
    2. Primera dona a rebre un Nobel.
    3. Referent mundial en ciència en un entorn profundament masculinitzat.
    4. Defensa del treball científic femení.
    5. Model internacional d’excel·lència i autonomia femenina.